Restaurant Sant AntoniPremià de Dalt | Costa Maresme | Barcelona |
|---|
Restaurant Sant AntoniUn restaurant amb historia...La Maria Teresa Serra i en Ricard Planas, juntament amb els seus fills Ricard, Jordi i Enric Planas, van donar vida al Restaurant Sant Antoni; aquest va prendre el nom del mosaic de Sant Antoni de Pàdua que hi ha a l'entrada de la masia, ja que en l'època en què es va fer era costum posar un sant a les façanes. Abans de ser restaurant va ser un El turisme no era
suficient per poder viure tota la família i varen prendre la decisió de
fer un petit restaurant atès que el negoci durava tot l'any. En el
restaurant s'hi podia trobar un menjar totalment casolà La davallada dels beneficis de l'hostal que va fer que no els resultés rendible. Així doncs, el van tancar i la família es va instal·lar a la primera planta, dedicant tota la planta baixa al Restaurant. La cuina anava prenent entitat i els petits; en Ricard, en Jordi i l'Enric servien pa i olives a les taules i a la cuina l'avi Ricard feia els típics plats casolans però a la vegada diferents. Canelons, paelles, bacallà amb espinacs, macarrons... Anaven passant els anys i els nens es van fer
homes descobrint la seva vocació, el més gran, en Ricard, es quedà al
Restaurant ajudant a la família i compaginant la feina amb cursos de
cuina, i els dos bessons, en L'Enric va tenir l'ocasió de poder
instruir-se amb grans cuiners com Joan Roca
i Fontané Tan aviat acabaren els estudis, tots dos es van posar a treballar amb la família. L'Enric va fer un combinat de l'antiga cuina casolana del restaurant i la cuina moderna. Els canelons de l'avi Ricard, tall rodó amb bolets, pastís d'escorpura, flam d'espinacs amb salsa d'anxoves de l'escala, peix i marisc fresc d'arenys, salmó amb pasta de fulls i salsa de gambes, ous de les gallines de casa, amanides i verdures de l'hort del restaurant, i sobretot les paelles. Per poder adquirir més coneixements, l'Enric compaginava la feina amb estada (cursos de reciclatge) durant sis anys a l' Escola d'Hostaleria de Sant Pol juntament amb professors com Santi Santamaria (del Racó de Can Fabes), Joan Llovet (del restaurant Chicoa), els germans Font (de l'hotel Sa punta de Pals), Joan Viñas (del restaurant La Llar de Roses), el Sr Pons (de l'hostal Pericas de la Pobla de Lillet) i Miquel Marquez (del restaurant Sala de Berga). Després d'aquests anys també va formar-se a l'Escola Arnandí de Barcelona amb el professor Josep Lladonosa i Giró, gran coneixedor de la cuina catalana. Des del 1983 fins el 2000 el Restaurant Sant Antoni va tenir menció a la Guia Michelin, gràcies aquest esdeveniment la població de Premià de Dat va ser coneguda arreu del món. També va ser destacat a diaris com l'Avui, Josep va sugerir el restaurant Sant Antoni per els seus plats selectes, la seva professionalitat en la restauració i per la seva bellesa senzilla i acollidora, El Periódico, on el 6 d'Abril del 1991 el Periódico publica en una de les seves pàgines un apartat que ens parla de Diploma que rep el restaurant Sant Antoni pel Departament de Comerç i Consum de la Generalitat. El diploma Turístic de Catalunya en reconeixement a la seva destacada contribució al turisme de Catalunya. També el 29 de Maig del 1992 Rodrigo Mestres explica que el restaurant disposa d'una bona cuina ja que les receptes són incomparables. I La Vanguardia, amb unes crítiques excel·lents gràcies al seu esforç, la seva qualitat, naturalitat i originalitat en els aliments i en el servei. En aquells temps el restaurant era freqüentat
per artistes, esportistes i polítics coneguts, com L'any 1988 l'Enric se'n va del restaurant amb
ganes d'evolucionar i juntament amb la seva dona Arantxa van
instal·lar-se al Racó de l'Enric, un petit establiment amb una cuina
similar a la del Sant Antoni i que va ser mencionat a La Vanguardia.
El crític deia que es sentia com a casa i podia disfrutar d'un fabulòs
menjar D'altra banda a l'any 1995 en Jordi, junt amb la seva dona Agnès van obrir el Celler Sant Antoni, edificat en el mateix recinte que el restaurant. Mentre que el dos germans bessons es desenvolupaven fora del restaurant, el fill gran, en Ricard, adquireix el control del Sant Antoni. Després d'un parèntesi de cinc anys de
traspassos del negoci, de nou ha tornat a mans de la família
|
|---|
. A la cuina
les dones treballaven, bistecs, botifarres, macarrons, i sobretot els
ous ferrats i les truites ja que les gallines eren de la casa.
Jordi i
l'Enric treballaven els caps de setmana per poder seguir la seva
carrera estudiant a l'Escola d'Hosteleria de Girona, Sant Narcís. En
Jordi es preparà professionalment per realitzar les tasques de cambrer
i l'Enric per poder idear i elaborar uns plats de xef.
(del restaurant 
Planas i Serra.
