Restaurant Sant Antoni anys 70
La decisió de crear un restaurant
El turisme no era suficient per poder viure tota la família i varen prendre la decisió de fer un petit restaurant casolà atès que el negoci durava tot l’any.
La davallada dels beneficis de l’hostal que va fer que no els resultés rendible. Així doncs, la família es va instal·lar a la primera planta, dedicant tota la planta baixa al Restaurant.
Qui som? Un restaurant amb més de 50 anys d’història
La Maria Teresa Serra i en Ricard Planas, juntament amb els seus fills Ricard, Jordi i Enric Planas, van donar vida al Restaurant Sant Antoni; aquest va prendre el nom del mosaic de Sant Antoni de Pàdua que hi ha a l’entrada de la masia.
Abans de ser restaurant va ser un hostal
On la part de dalt de la casa eren les habitacions dels turistes i la planta baixa era on dormia la família i on també s’hi podia trobar un petit bar que a les nits es convertia en un “pub”.
La cuina
Anava prenent entitat i els petits; en Ricard, en Jordi i l’Enric servien pa i olives a les taules i a la cuina l’avi Ricard feia els típics plats casolans però a la vegada diferents.
Quan els nens van crèixer van descobrir la seva vocació, el més gran, en Ricard, es quedà al Restaurant ajudant a la família i compaginant la feina amb cursos de cuina, i els dos bessons, en Jordi i l’Enric treballaven els caps de setmana per poder seguir la seva carrera estudiant a l’Escola d’Hosteleria de Girona, Sant Narcís.
En Jordi es preparà professionalment per realitzar les tasques de cambrer i l’Enric per poder idear i elaborar uns plats de xef. L’Enric va tenir l’ocasió de poder instruir-se amb grans cuiners com Joan Roca i Fontané (del restaurant El Celler de Can Roca), entre d’altres.
Tan aviat acabaren els estudis, tots dos es van posar a treballar amb la família. L’Enric va fer un combinat de l’antiga cuina casolana del restaurant i la cuina moderna.
Formació
Per poder adquirir més coneixements, l’Enric compaginava la feina amb estada (cursos de reciclatge) durant sis anys a l’ Escola d’Hostaleria de Sant Pol juntament amb professors com Santi Santamaria (del Racó de Can Fabes), Joan Llovet (del restaurant Chicoa), els germans Font (de l’hotel Sa punta de Pals), Joan Viñas (del restaurant La Llar de Roses), el Sr Pons (de l’hostal Pericas de la Pobla de Lillet) i Miquel Marquez (del restaurant Sala de Berga).
Després d’aquests anys també va formar-se a l’Escola Arnandí de Barcelona amb el professor Josep Lladonosa i Giró, gran coneixedor de la cuina catalana.
Des del 1983 fins el 2000 el Restaurant Sant Antoni va tenir menció a la Guia Michelin, gràcies aquest esdeveniment la població de Premià de Dalt va ser coneguda arreu del món. També va ser destacat a diaris com l’Avui i al El Periódico, on el 6 d’Abril del 1991 el Periódico publica en una de les seves pàgines un apartat que ens parla de Diploma que rep el restaurant Sant Antoni pel Departament de Comerç i Consum de la Generalitat.
Celler Sant Antoni
D’altra banda a l’any 1995 en Jordi, junt amb la seva dona Agnès van obrir el Celler Sant Antoni, edificat en el mateix recinte que el restaurant.
Mentre que el dos germans bessons es desenvolupaven fora del restaurant, el fill gran, en Ricard, adquireix el control del Sant Antoni.
El diploma Turístic de Catalunya
En reconeixement a la seva destacada contribució al turisme de Catalunya, el 29 de Maig del 1992.
Rodrigo Mestres explica que el restaurant disposa d’una bona cuina ja que les receptes són incomparables. I La Vanguardia, amb unes crítiques excel·lents gràcies al seu esforç, la seva qualitat, naturalitat i originalitat en els aliments i en el servei.
En aquells temps el restaurant era freqüentat per artistes, esportistes i polítics coneguts, com Xavier Cugat, Manzanita, Rocío Jurado, el President Jordi Pujol i la seva dona Marta Ferrusola, Justo Molinero, Aíto García Reneses, Txiki Begiristain, Víctor Mora Pujadas, Lluís Juste de Nin, Epi, Jaume Perich, Josep Maria Cullell, Guillermina Motta, Joan Rigol, Emma Vilarasau, Mario Beut, Manuel Orantes, Pep Bras, David Olivares, Andreu Buenafuente, …
L’any 1988 l’Enric se’n va del restaurant amb ganes d’evolucionar i juntament amb la seva dona Arantxa van instal·lar-se al Racó de l’Enric, un petit establiment amb una cuina similar a la del Sant Antoni i que va ser mencionat a La Vanguardia.
Uns anys més tard, cap al 1992 surt l’ocasió de prosperar i la parella pren el rumb cap al restaurant Sant Jaume de Premià de Dalt. Aquest moment va durar fins el 1997, va ser en aquell moment quant l’Enric va prendre la iniciativa de tornar a la cuina que més s’estimava.
